«A l’estiu nedo de nit a la cisterna picotejada d’estrelles, em rento la cara primer amb una mà, després amb l’altra, després amb les dues juntes, i això em produeix una grandíssima alegria.»
Un ós que habita les canonades d’un edifici va descobrint l’estranya i solitària vida dels éssers humans. Una història encantadora del gran Julio Cortázar.
